no facin gestos patriòtics, amb el ressò que això comportaria, i hi ha inclòs qui diu que, sent catalans, i per reivindicar que hagin seleccions esportives a Catalunya, haurien de negar-se a participar sota la bandera espanyola. En la meva opinió, és molt difícil, per no dir impossible, que sent com són, professionals a sou, es mullin per una qüestió política. No es mullen mai perquè els hi va la feina, i encara que no ens agradi, ho hem d’entendre. Fins que no s’arregli l’assumpte de les seleccions -que va per llarg- i Catalunya no pugui competir com a tal, no hi ha res a fer. No ens deixaran que ens representin més que en partits no oficials, i si pot ser en esports de poc relleu com per exemple el d’abans d’ahir, Catalunya – Suècia ... de bitlles !!!, però hem de ser nosaltres - ells no ho poden fer- els que reivindiquem el dret de tenir seleccions catalanes esportives. Mentre els nostres esportistes tinguin que fer-ho amb la selecció d’Espanya, l’únic que podem fer, per exemple aquests dies, es gaudir de veure que aquest i aquell i aquell altre (hi han 85 a Atenes, gairebé un 30% del total), son catalans. Però no esperem, ni els hi podem demanar perquè se la jugarien, que facin cap gest de catalanisme.
