Avui, a l’estació de Sants de Barcelona i davant d’una màquina venedora, he tingut el pressentiment de que un plaer com el de comprar una cosa especial per regalar a algú, pot arribar amb el temps a perdre tot l’encant que té. Potser el gest de donar-la personalment encara tindrà la poesia que li pertoca, però el que és adquirir-la - i si no hi posem remei, que no sé com - en un futur no tindrà el mínim encís. Ens envaeix el “vending”, es a dir, vendre i comprar mitjançant la fredor d’un aparell mecànic al qual li introduïm unes monedes i ens lliura emmudit el que li demanem; i el darrer artefacte d’aquest tipus que mai hagués volgut veure ha estat el d’aquest matí al vestíbul de l’estació: una màquina expenedora... de rams de flors!
