No ens ha de servir l’argument de que a Nova York també es faci, per acceptar que els taxis de Barcelona també portin, a partir d’ara, colossals anuncis de productes a damunt de la capota. Millor dit, potser si que ens ha de servir, per a no prendre com a model una ciutat com la nord-americana, on els seus ciutadans estan sotmesos a una més que opressiva publicitat les vint-i-quatre hores del dia. De la que ens entra a casa ens en podem lliurar apagant el televisor o la radio si no volem ser engolits, però de la publicitat exterior, com és el cas, no ens en podem protegir. Poden fer-ho els que ens administren, a qui els hi demanem que vetllin per a que Barcelona no es converteixi en un lloc on la propaganda d’un detergent ens envaeixi per tot arreu - utilitzant fins i tot un altre servei públic – perquè prevalguin els interessos comercials per damunt dels estètics. És massa bonica!
