Un no rotund a "El Rei Lehár" que ha portat Calixto Bieitio al Romea. Pobre Shakespeare!!!. Vaig anar il.lusionat a l'estrena d'abans d'ahir, i vaig sortir molt decebut. Mai havia vist cap altra obra dirigida per aquest jove i controvertit director, i no crec que li torni a veure cap més. Tot és desmesurat i estrident, i a mesura que avança la representació, es va fent més i més difícil aguantar-la. Hi ha massa interès a provocar a l'espectador i se succeeixen les escenes amb gratuïtats inadmissibles. Per posar algun exemple: no és lícit que el duel a mort del segon acte es dugui a terme amb dues moto-serres; que la filla petita canti una cançó en francès, micròfon en mà, per expressar el seu amor filial, que Edgard es masturbi en escena sense més ni més; que un discjòquei (Osvald) pretengui marcar el tempo de l'obra amb més sorolls que una altra cosa ... L'únic que es salva, per a mi, és l'actuació de tots els actors, tot i que - segurament seguint instruccions- abusin de constants crits. La millor interpretació la d’Angels Bassas, esplèndida, i la de Canut, el més contingut. (A Josep Ma Pou, tot i reconeixent l'esforç que fa, li hem vist coses millors). En resum: no es pot maltractar una tragèdia capital del teatre clàssic com ha fet el senyor Beitio -sembla que ho fa sempre - que m'ha obligat a corre-cuita a comprar el llibre per conèixer de què va l'obra original. Pobre Shakespeare!!!.
