Ho tenim magre: segons un estudi realitzat per varies universitats -publicat per Universia i aparegut en els mitjans- més del 40% dels adolescents espanyols no fan cap activitat física. És un fet què malgrat l’entusiasme d’alguns per les 18 medalles guanyades a Pequín, la delegació d’Espanya -exceptuant la d’alguns esportistes de Catalunya, s’ha de dir- no ha fet un paper gaire lluït. En els esports bàsics, atletisme, natació i gimnàstica, els resultats han estat inexistents o molt minsos. És clar, però, que la raó de tot plegat recau en un aspecte estructural: mentre, com confirma la investigació realitzada sobre els hàbits dels joves espanyols entre tretze i divuit anys, el 40,8% d’aquests no facin esport, no farem res. Respecte de la diferència amb altres països del nostre entorn, on la practica esportiva dels nois i noies és molt més alta que al nostre Estat, el director de l’estudi diu: "No coneixem el motiu de les diferències entre països, tot i que creiem que una de les causes estiguin en l'assignatura d'educació física i la seva diferent aplicació en l’Unió Europea". Aquí està la mare dels ous. Malauradament, a Espanya, l’esport escolar és una entelèquia, i l’esport universitari no se sap el què és. I així és impossible fer un bon paper en unes olimpíades.
