El món de l’atletisme popular està que trina. Es fa difícil entendre la raó per la qual la Real Federación Española de Atletismo vol imposar l’us d’un Carnet del Corredor als corredors i corredores anònims; una mena d’impost sense el qual no es podrà participar en les curses del calendari de ruta a partir del novembre d’aquest any. No ens podíem imaginar, ni en somnis, que una federació que mai va voler saber res de nosaltres desitgés tenir-nos sota la seva empara. Està clar que ara vol esprémer la gallineta dels ous d’or que suposa una activitat creixent com la nostra, la qual, paradoxalment i per voluntat pròpia, va néixer i es va desenvolupar lluny d’estaments, de despatxos, d’impostos i de llicències. El daltabaix que s’ha format per l’anunci és monumental: som legió els atletes anònims que, per definició, no volem estar sotmesos a cap control imposat. I rebutgem de ple el que considerem una insòlita obligatorietat, com si no haguéssim sabut, participants i organitzadors, desenrotllar-nos suficientment be sols al llarg dels anys. De posar-se en marxa la mesura -és d’esperar que semblant arbitrarietat no prosperi- la participació en les curses de Catalunya que formen part del calendari nacional es veurà molt afectada. I amb elles el moviment popular de l’esport, i en definitiva l’atletisme. Popular i anònim, sí, però atletisme al cap i a la fi.
