La carta del senyor Carlos Antunez a “la Vanguardia”, afirmant que és un septuagenari “amb ganes de viure”, i explicant el munt de coses que fa als seus 72 anys, és molt didàctica per a tots els que formen o formaran part d’aquesta important part de la població, cada dia en augment, que és la dels jubilats. Se'ls té que dir, a tots els que estan o estaran aviat en aquesta situació, que hi ha moltes coses per fer, si volen, en el moment d’entrar a la tercera edat, i si no s’abandonen intel·lectualment i físicament, podran gaudir de valent d'aquesta nova època de la seva vida, al igual que el senyor Antunez. O com jo mateix –si se’m permet fer també una mica de pedagogia – que als 66 anys i pertanyent també a aquest grup, em resisteixo a renunciar a tot allò que encara em pot donar la vida. I amb tota la il·lusió del món: estic fent un curs d’accés a la universitat per estudiar periodisme si l’aprovo; escric cartes als diaris cada setmana - que fins i tot em publiquen de vegades -; participo activament en fòrums d’internet; m’involucro en reivindicacions ciutadanes; m’entreno un hora i escaig cada dia per poder córrer una marató de 42 qms. al març del 2005...
