Al veure als mitjans com en un poble de Catalunya han tret un santcrist al carrer per a que plogui, he tingut un disgust. M’ha fet retornar a èpoques que pensava superades, tot sorprenent-me, a més, que a la processó hi anés gent jove, i he quedat decebut perquè una cosa semblant és fes aquí. Atònit, he sentit vergonya aliena; em pensava que aquestes maneres folklòriques i ràncies per obtenir un recurs no eren cosa de casa nostra, tant prop d’Europa com estem. Pel pecat de pensar-ho he pagat la penitència de veure el que he vist.
