Els límits humans en l'atletisme Agost de 2009

Es fan centenars de seriosos estudis sobre les possibilitats dels atletes, i sempre auguren que l'home i la dona no poden baixar, de cap manera, de determinats temps. Que s’està arribant als límits, vaja. I és curiós, perquè els que fan aquestes prediccions no són ignorants: la majoria són científics. Tal és el cas del director d'un prestigiós Institut d'Anàlisi del Japó, que va arribar a la conclusió després de realitzar un exhaustiu treball no fa gaire, que no es podria baixar de 9,60 en els 100 metres fins a l'any 2100. També, en un altre estudi, el fundador d’un Centre d'Entrenament Olímpic a Estats Units a qui consideren un guru de la Biomecànica , assegura (assegurava) que el límit del cos humà està situat en, precisament, els 9,60 que deia el japonès; córrer més ràpid un hectòmetre, segons ell, és (era) impossible. Cada vegada que hi ha un rècord estratosfèric, com els 9.58 d’en Bolt l'altre dia en els cent metres dels Campionats del Món d’Atletisme, o els 19.19 d'ahir en el dos-cents, els que havien parlat dels límits humans i de pronòstics queden bastant retratats. Tot i així, segueixen insistint. Ja ho veureu.