.

.
Miquel Pucurull

dijous, 17 de març del 2011

Abraçades gratuïtes Novembre de 2006

Molt fort. Com es diu ara, és molt fort saber que molts vianants de Barcelona demanaven ser abraçats l’altre dia per uns joves que portaven a terme una campanya endegada arreu del món, en la qual, amb un cartell a la mà, ofereixen aquesta mostra d’afecte a qui ho necessita. No és per prendre-ho a broma. En les ciutats on s’està desenvolupant la “Free Hugs”, s’està posant de manifest que hi ha molta gent que pateix una gran manca d’estima, fins al punt que és capaç de reclamar l’abraçada d’un desconegut per tractar de pal·liar-la una mica. No tot és negatiu, però. La croada constata que en les societats del benestar s’ha establert l’individualisme i la falta de proximitat, però al mateix temps, ens confirma que encara és possible un món millor amb no gaire esforç. Demanar que una persona anònima t’abraci és una senyal d’alarma, però també és un clar indicador que l’ésser humà modern necessita, simplement, estimació: una afecció que no costa ni cinc donar.