Espanya era la selecció, que de guanyar, tenia prevista la major prima de tots els països que participen en el Mundial de Futbol 2006; més que Anglaterra, més que Alemanya, més que cap. Concretament, cada jugador s’hagués embutxacat 540.000 €. Aquestes quantitats poden semblar irrisòries en el futbol professional espanyol, però si es té en compte que en aquest cas, provenint de la federació que rep subvencions de l’administració, són diners públics, s’ha de convenir que la cosa no és per deixar-la que passi desapercebuda. ¿Com pot un mateix país que nega – per posar un exemple – el 0,7% del seu pressupost a ajudar als habitants del Tercer Món, dilapidar els diners dels contribuents per ajudar als milionaris del futbol amb una prima d’aquesta naturalesa? O - per posar-ne un altre dels molts que se’n podrien posar - ¿com pot un país que veu com els seus joves més brillants han d’emigrar cap un altre lloc per fer investigació quan acaben una carrera, oferir noranta milions de pessetes a cadascun dels jugadors de la seva selecció estatal per si són capaços de posar una piloteta al fons d’una xarxa?
