M’ha semblat insultant el llegir que el Govern vol que tots els membres d'organismes assessors de la Generalitat puguin gaudir, a partir dels 65 anys, de pensions vitalícies que arriben a 53.000 euros anuals. M’ho ha semblat perquè segons un estudi que s’ha fet públic aquesta mateixa setmana hi ha gairebé 1.200.000 ciutadans catalans que viuen per sota del llindar de la pobresa, i sobre tot, perquè 300.000 dels quals - que són la principal cara d’aquesta penúria a Catalunya - són, precisament, més grans de 65 anys. De segur que aquests darrers haurien preferit no saber la noticia, perquè mentre veuen que alguns polítics, coetanis seus, tindran unes pensions multimilionàries, ells – que probablement els han votat pensant que els ajudarien a millorar les seves - hauran de malviure amb menys de 500 euros al mes, i fins i tot una bona part no podran menjar carn ni peix un cop a la setmana. Ara s’entén la conclusió d’un estudi que també he pogut llegir aquest dies: “els rics viuen més anys”; i alguns polítics, cal afegir.
