Reconec que ara és fàcil dir-ho, però el que ha passat a Fresno, on la Federació Internacional de Patinatge no ha acceptat l’admissió de Catalunya en el seu si, era previsible. Essent que les federacions internacionals perceben diners quan el seu país es classifica en un dels tres primers llocs d’un campionat europeu o mundial, no era d’esperar que les afectades votessin a favor de que Catalunya i Espanya poguessin jugar plegades, perquè els hi restarien possibilitats de guanys. Per altra banda, alguns governs havien comminat a les seves federacions per a que votessin en contra de l’opció catalana. Com la colombiana, que en boca del seu mateix president, Carlos Orlando Ferreira, havia afirmat als mitjans "... Yo recibi presión por parte de mi gobierno para que votara a favor de España.” Però sobretot, hi havia una raó que feia gairebé impossible que prosperés la proposta, i és la de que el govern espanyol no l’avalava. No sé si ho farà mai, però aquesta setmana no podia recolzar que Catalunya pogués jugar com a selecció (i guanyar a Espanya !), perquè després de la proclamació de la unitat de l’idioma català de fa pocs dies, ja hagués estat massa.
