M'ha alegrat moltíssim veure el gran nombre de senyeres que s’han vist aquests dos dies per la televisió, durant la retransmissió de les etapes del Tour a casa nostra. No crec que els que manen a TVE -i els que manen als que manen a TVE- els hi hagi agradat massa haver d'empassar-se l’enorme quantitat de banderes catalanes, i tan poques d’espanyoles, pels carrers de les ciutats i les carreteres del Principat. Però els realitzadors no hauran tingut més remei que reflectir una realitat: la de que la carrera ciclista ha passat per un territori de l'Estat amb personalitat pròpia. I també, per altra banda, s’ha posat de manifest que l'esport a Catalunya -en aquest cas un dels més bells com és el ciclisme- té un enorme pes específic. És per estar content: malgrat són només dos els corredors catalans que participen en el Tour, ens hem bolcat al pas de la prova, i el món sencer s'haurà assabentat que en aquest petit país nostre, l'esport és consubstancial amb la nostra manera específica de ser.
