Al saber per la premsa del robatori de les lloses de les empremtes de deu esportistes de llegenda que s’ha fet a la Vila Olímpica de Barcelona, amb la qual cosa ens quedem una mica més orfes del que estàvem pel que fa a la manca de reconeixement dels mites de l’esport, em faig una pregunta: perquè hi ha tan poques referències – noms de carrers, escultures, monòlits...- que honorin als nostres esportistes? Les ciutats i pobles de casa nostra estan farcides de carrers i places que duen el nom de polítics i militars - també de literats, músics, artistes, etc, - però pel que fa a esportistes, es poden comptar amb els dits d’una mà. Resulta xocant, per exemple, que hi hagi escultures a Barcelona com la de la tonadillera Raquel Meller - respecte i admiració apart - i no hi hagi encara cap al·legoria que faci memòria d’en Kubala. Hi ha noms que han passat a formar part de la història de l’atletisme com els d’en Gregorio Rojo i d’en Ramon Oliu, que es mereixen per dret propi un reconeixement a la ciutat, i en canvi - contradiccions de la vida- s’està a punt de posar el nom d’una plaça a la vedette Bella Dorita. És que el fenomen que suposa l’esport, i la contribució a la societat d’alguns esportistes no significa res?
