.

.
Miquel Pucurull

dissabte, 19 de març del 2011

Perquè no honorem als mites de l’esport com cal? Maig de 2007

Al saber per la premsa del robatori de les lloses de les empremtes de deu esportistes de llegenda que s’ha fet a la Vila Olímpica de Barcelona, amb la qual cosa ens quedem una mica més orfes del que estàvem pel que fa a la manca de reconeixement dels mites de l’esport, em faig una pregunta: perquè hi ha tan poques referències – noms de carrers, escultures, monòlits...- que honorin als nostres esportistes? Les ciutats i pobles de casa nostra estan farcides de carrers i places que duen el nom de polítics i militars - també de literats, músics, artistes, etc, - però pel que fa a esportistes, es poden comptar amb els dits d’una mà. Resulta xocant, per exemple, que hi hagi escultures a Barcelona com la de la tonadillera Raquel Meller - respecte i admiració apart - i no hi hagi encara cap al·legoria que faci memòria d’en Kubala. Hi ha noms que han passat a formar part de la història de l’atletisme com els d’en Gregorio Rojo i d’en Ramon Oliu, que es mereixen per dret propi un reconeixement a la ciutat, i en canvi - contradiccions de la vida- s’està a punt de posar el nom d’una plaça a la vedette Bella Dorita. És que el fenomen que suposa l’esport, i la contribució a la societat d’alguns esportistes no significa res?