Pau Gasol farà quedar bé als del COE. A aquest xicot li agraden les banderes. Crec, però, que no totes. Fa tres anys, en guanyar l’anell de l’NBA, li va falta temps per penjar-se’n una d’espanyola a les espatlles durant la celebració en acabar el partit final. De la senyera ni rastre. És lògic i va ser conseqüent: en fa sis, amb motiu d’un Mundial de bàsquet, a la pregunta d’un diari de Madrid de si li agradaria que Catalunya també el jugués, va respondre: “No se si me gustaría. La selección española es la nuestra de siempre y no sé que repercusión podría tener una situación tan delicada para todos: que un trocito que forma parte de España se quisiera independizar o tener una selección”. I tot seguit, va afirmar que Espanya s’estava dividint “...desde arriba, desde abajo y desde todos los puntos. España tiene que mantenerse conjunta y fuerte como país”. La seva espanyolitat (tot plegat està a les hemeroteques) deu ajudar a qualificar-lo com a millor abanderat per als JJOO, però fa mal al país que el va veure nàixer.
Miquel Pucurull
