La tarda de l’Onze de Setembre vaig tenir el privilegi
de córrer duent el punter per la Meridiana. Vaig gaudir moltíssim. Si algú, temps
enrere, m’hagués dit que en una Diada ajudaria a fer circular el que aquell dia
significava el símbol del meu anhel d’independència per una avinguda farcida de
gent cridant-la a cor que vols, l’hauria pres per boig. I més encara si, com va ser, ho faria
al costat d’esportistes mítics. Certament, mai, com aquell dia, he corregut tan
emocionat. Els companys la raó. El punter el motiu. El meu país la causa. Amb
tot, tant de bo l'any que ve ja no faci falta.
.
Miquel Pucurull
