Cerimònia per oblidar (juny'2018)

He quedat decebut amb la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis de Tarragona. Decebut i emprenyat per un acte que respirava espanyolisme per tots els costats. Poquíssimes referències a Catalunya, més enllà dels ‘Segadors’ en un disc a l’entrada del rei a l’estadi i una cançoneta en català. Però totes les altres en castellà, castellà i més castellà. I un parell en flamenc. Semblava que s’estigués fent en un lloc de l’altiplà espanyol i no a Tarragona. La catalanofòbia hi va estar present: des de la vergonyant escridassada al president de la Generalitat (que TV1 es va afanyar a accentuar-ne el volum), fins l’esperpèntic aterratge al camp del Nàstic d’uns paracaigudistes militars amb la bandera d’Espanya. Ingenu de mi, creia que un d’ells ho faria amb una senyera. Encara ho estic esperant. Com estic esperant els castellers. Tot i que després he sabut que les colles no hi van voler anar, probablement per l’espectacle propi de “Tabarnia” que s’ensumaven que seria. L’únic que m’ha agradat ha estat el posat seriós d’en Torra. Fidel reflex del sentiment de Catalunya vers qui la menysprea.