A
la marató de la Ciutat de Mèxic que es farà aquest mes han establert
que el temps límit per acabar-la sigui de 3 hores més del que venien
donant. En concret, serà de 9. No se n’amaguen: ho fan, diuen, per
augmentar el nombre de participants. La mesura ha aixecat un debat
arreu. També a casa nostra. Hi ha qui diu que, així, la marató es pot
fer caminant i això és devaluar-la. No hi estic d’acord. Enlloc està
escrit que, forçosament, aquesta prova s’hagi de córrer en un temps
determinat. Si és cert que usualment donen 6 hores, també ho és que n’hi
ha moltes on el temps límit és major: a maratons tan reconegudes i
multitudinàries com Nova York i Chicago en donen 6 i mitja, a Tokio 7, i
a Londres 8. I a Estats Units, que d’això en saben un munt, a la meitat
de les mil dos-centes maratons que fan donen més de 6 hores; a moltes
8, a algunes molt més, i en bastantes no hi ha temps límit. A propòsit,
tenint en compte que a la de Barcelona d’enguany han baixat molts els
participants respecte dels últims anys, crec que seria una excel•lent
mesura que s’ampliessin les 6 hores actuals.
.
Miquel Pucurull
