Després d’haver espremut durant segles als països africans, seguim envaint-los ara amb el Dakar, amb un altre mena d’insensible colonialisme. Tot fent ostentosa demostració de la nostra opulència, la prova esportiva (?) passa a tota velocitat per un continent afamat on es moren milions de persones a l’any, i no hi deixa més que engrunes: les sobres d’un Occident folgat que no sap en què divertir-se, i on, a més, les mostres d’insensibilitat pels autòctons arriba a uns límits exasperants: Ahir va morir atropellat un nen d’un poblat – no és la primera vegada des que va començar fa anys aquest “espectacle” – i el pilot que va causar l’accident mortal va seguir la cursa com si res hagués passat. Fem-nos-ho mirar. Que els llocs més depauperats del planeta ens serveixin ara, quan ja no hi podem treure’n res més, com a escenari impune de les nostres carreres de rics, és inqualificable i vergonyós.
