Caiguda d’en Bassas Juny de 2008

Des que m’he assabentat de la defenestració de l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, em sento una mica orfe. No és una frase retòrica: no me’n ser avenir. Em costa admetre que a partir d’ara no podré sentir-me acompanyat, quan pels matins em poso al dia de tot el què es cou al món mitjançant un periodista de primera com és aquest xicot, què ha tingut la gosadia d’estimar la seva terra i proclamar el seu catalanisme a tort i a dret. Perquè no hi ha cap dubte: tot i què es vulgui maquillar la seva sortida de l’emissora, l’acusació de “crosta nacionalista” que li van endegar al seu programa fa uns mesos des d’un partit polític governamental que -a més a més segons diuen- no es veu prou representat en El Mati, ha fet forat. I tot plegat ha estat la causa -diguem-ho sense embuts- de la caiguda i eliminació del artífex del programa més escoltat de la història de la ràdio a Catalunya. Em sap greu i em sembla que em costarà refer-me de la sotragada.