Empresonades/exiliades a poc de l’oblit (Juny'2018)

¿Es pot saber per què se’n parla tan poc de les dones que estan empresonades o exiliades? La Rovira, la Gabriel, la Forcadell, la Ponsatí, la Bassa, la Serret, no estan en el focus mediàtic. Altruistes, totes estan donant el millor de les seves vides per nosaltres. I impertèrrits, en parlem molt poc d’elles. Ni els mitjans, ni els ciutadans, clamem, com correspondria, per la seva sortida de la presó o el retorn al seu país. Dones com són –mares, algunes- les seves parelles i els seus fills les necessiten. També les necessitem els seus amics i coneguts, els catalans en definitiva. Dies que passen, sembla com si estiguessin caient en l’oblit. I això no pot ser. No han fet res i les volem a casa amb els seus; a Catalunya amb nosaltres. Aviat.