Les dotze personalitats que han enviat una carta al Papa per a mostrar-li el seu “escàndol” pel fet de que el que fou arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, s’hagi retirat a viure en un fastuós palau de Sarrià, han errat el destinatari. Ningú que visqui, com és el cas del pontífex, a la Plaça de Sant Pere i rodejat d’oripells, pot entendre que se li demani que un amic seu tingui que viure en un lloc més modest que el d’un edifici modernista de principis del segle XX, encara que la demanda sigui “pel bé de l’Església”. ¿Com poden enviar un escrit de protesta al Vaticà per denunciar que el viure en un immoble de 750 metres és “un excés de luxe i ostentació”, si, acostumats com estan a fer-ho en sumptuoses estances pontifícies no els hi faran ni cas? Sabent que no els hi contestarà ningú, ja els hi ha fet saber l’arquebisbe actual les raons per les quals el seu predecessor gaudeix d’aquesta residència: “Per gratitud a qui ha esmerçat generosament catorze anys de la seva vida... ”Molt ben dit !!! ¿De què es queixen els signants del document, si al cap i a la fi, el que rep en Carles per a “assegurar-se la subsistència, la residència i l'atenció personal ” és tant sols una mica més que el que, després d’haver emprat tota una vida a fer país amb el seu treball, rep qualsevol ciutadà en el moment de la seva jubilació?
