Al fil dels comentaris que es fan sobre el deteriorament del català, i en concret a les Balears, voldria expressar les reflexions que em faig al llegir la noticia que ha sortit en els diaris esportius: “El passat diumenge 24 d’octubre, s’ha celebrat una marató atlètica a Palma de Mallorca on participaven 1.018 corredors, 887 dels quals - gairebé un 90% - eren estrangers, i 131 de casa nostra.” Segurament que aquesta desproporció no eren tant sols degut a la gran quantitat d’alemanys que viuen a les illes, perquè la prova la va organitzar un operador turístic que deuria omplir alguns avions de corredors d’Alemanya i d’altres països, però, com sigui, no deixa de ser paradoxal i trist. És paradoxal perquè quan a Barcelona, després d’haver-se celebrat durant quasi trenta anys, s’ha suprimit la marató de l’any que ve per manca de participants com a raó principal (al voltant de 3.500 els darrers anys), es sorprenent que hi hagi que sigui capaç d’aplegar-ne més de 1.000 la primera vegada de fer-se’n una en una comunitat que. a més de moltes altres diferències, és vuit cops més petita. I és molt trist perquè successos com aquests, que suposen un increment del que ja és es un fet irreversible, com és la invasió estrangera de les Illes - pacífica si es vol però ocupació al cap i a la fi - ajuden a confirmar que s’està perdent allò que en diem la nostra identitat.
