Des de fa uns dies s’està parlant molt d’autodeterminació a Catalunya. En realitat se’n està parlant més que mai, i és fa sense que la paraula -afortunadament- signifiqui pànic per a ningú, al menys de moment. N’han començat a parlar alguns polítics, però el que més m’agrada és que també ho està fent la societat civil. Per posar un exemple, un grup d’intel·lectuals estan treballant -precisament al marge del partits- dedicant-se a examinar i a estudiar la viabilitat de convocar a curt o mig termini un referèndum d'autodeterminació. Tot plegat, “des del rigor acadèmic”, segons que ha dit un dels seus impulsors, professor de dret de la universitat. Ho dic molt seriosament: mai com ara, i ja tinc gairebé setanta anys, havia vist els moviments que s’estan fent per arribar a aconseguir la sobirania a casa nostra. I il·lusionat, començo a pensar que l’arribaré a gaudir.
