Després d’uns dies encara em dura l'alegria (de la victòria de l'Alcorcón, de tercera, sobre el Madrid). Ja sé que els que vam ser educats amb la moral que recomana no gaudir de les desgràcies dels altres no hauríem de fer-ho. És gairebé un pecat. Però és que quan ho van començar a recomanar fa segles, no s’havia inventat el futbol. I no es podia saber res del que seria la rivalitat entre l’equip de la capital d’un regne i el d’una petita nació veïna. Per tant, permetin-me, només que sigui per una altra vegada després d’haver-ho fet fins quedar afònic (prometo no fer-ho més...en públic), cridar molt fort: VISCA L'ALCORCÓN!!!
