Extraordinària la mostra de civisme demostrada pels 4.000 atletes que han participat en la “Cursa de la Mercè” durant les reivindicacions pro marató a Barcelona que s’han fet abans i durant la carrera. De fet, no podia ser d’altra manera tractant-se d’una reclamació feta per esportistes; però a vegades, quan es fan accions de protesta s’encenen els ànims, i en aquest cas, tot i la rotunditat en que ha estat feta, s’ha de destacar l’esplèndid comportament de tothom. El clam ha estat unànime i feia goig veure la gran quantitat de corredors i corredores - molts d’ells probablement no han fet la marató ni la faran mai - que s’han adherit a les diverses mostres d’enuig per que s’hagi suprimit la marató de Barcelona. Han estat varies les espontànies formes de reivindicar-la: des de pancartes fins a crits de reclamació, passant per rètols de paper amb el lema “Volem marató a Barcelona” penjats al pit o a l’esquena, adhesius, samarretes, pasquins..., protestant i exigint a la vegada una reparació als que tinguin la potestat d’arreglar la monumental bestiesa que suposa aquesta supressió. No sé si l’unànime protesta/demanda haurà servit perquè es faci la del l’any que ve. Ho dubto perquè sembla que tot està dat i beneït per que no es celebri. Però al menys -i per això segur que ha servit- una gran munió d’atletes populars ha fet pales als que tenen el poder de decidir-ho, que no volem, de cap manera, que l'emblemàtica prova es deixi de fer definitivament a la ciutat i quedi tant sols com un bonic record.
