Voldria felicitar a la senyora Rosa Ma. Oliu per la seva carta, apareguda abans d’ahir en aquesta secció de La Vanguardia. No es pot dir tant en tant poc text, quan al referir-se a la insensatesa de la suspensió de la marató a Barcelona decretada per l’Ajuntament i propiciada per l’entitat organitzadora Marathon Catalunya, al·ludeix al seu germà Ramon Oliu - creador de la prova fa 28 anys i impulsor al nostre país de la pràctica del córrer a nivell popular - malalt d’Alzheimer, fent esment de que “ com que ja no coneix ni compren res, s’ha estalviat un disgust.” No n’hi ha cap dubte. L’admirat Ramon Oliu té la sort, en la seva desgracia, de no assistir al desgavell que s’ha generat per la suspensió de la marató que va endegar. (Desgavell que en la meva opinió no s’hagués format, però, si, amb plenes facultats, hagués pogut estar al front de l’entitat que va fundar). Moltes felicitats a la senyora Rosa Ma. Oliu -a la que no conec però de la que intueixo un tarannà semblant al del seu germà - per la seva esplèndida carta, que serveix, com poques, per sensibilitzar a l’opinió pública. I el meu agraïment per voler fer, amb el seu escrit, un gest reivindicatiu d’extraordinària vàlua.
