Ahir per la tarda vàrem anar la meva dona i jo a l’acte de desgreuge a Lluís Companys que es va fer al castell de Montjuïc, i quedàrem molt decebuts per els pocs que i érem. Sense contar els polítics i els professionals dels mitjans, els ciutadans anònims que ens vàrem aplegar per homenatjar-lo en el lloc on va ésser afusellat pel franquisme i per Catalunya, érem 50 a tot estirar. Deixant apart que l’acte en sí va ésser fred - protocol·lari potser si escauria millor – ens va sorprendre desagradablement el veure tant poca gent. Ens sabia greu, no tant que alguns líders polítics i els militants dels seus partits no hi foren - volen més compromís des de Madrid, diuen, i tot i que no era ni el lloc, ni la forma més idònia per queixar-se, potser tenen raó – sinó que no hi hagués acudit la gent del carrer, la gent per la qual va és va immolar en Companys. I ens sabia greu també, pensar, que la vice-presidenta del Govern d’Espanya pogués dir al arribar a Madrid que els que l’homenatjaven per sentiment i sense cap obligació política no arribaven a quatre. En Lluís Companys mereixia molt més. Ahir era un bon moment per demostrar la necessitat de reparar el greuge que s’ha fet a la seva figura, i per fer-ho, els catalans no ens podíem quedar a casa.
