En una carta d’avui diumenge a “La Vanguardia”, el senyor Casanova arremet sobre en Lluís Companys i es qüestiona el darrer homenatge a Montjuïc, fent-lo responsable d’una entrega d’armes per a defensar la democràcia, que va propiciar, diu, el que el seu avi fos immolat. Es molt de lamentar la pèrdua que va patir personalment, però estic segur que estarà d’acord amb mi que no es pot fer aritmètica i comparar els morts per uns durant la guerra, per defendre una legalitat constitucional, i els morts per uns altres durant i després del conflicte, aixecats contra la mateixa legalitat. I tant sols perquè son dues sumes incomparables, l’homenatge a Companys - que va ésser heroicament torturat i afusellat perquè d’aquesta manera es feia emmudir simbòlicament a tot el poble català - i d’altres reconeixements que mereix per a restituir la seva figura i la de la nació vençuda que representava, ja estava i estan plenament justificats. I és precisament per això que, en contrast del que diu al final de l’esmentada carta, aquestes iniciatives són les que ajuden a la reconciliació que pregona.
