Gasol i Catalunya Juny de 2009

M’agrada el básquet, i m’he alegrat molt que un jugador català, en Pau Gasol, hagi guanyat l’anell de l’NBA. No m’agrada però, que els mitjans de fora de Catalunya es facin seva la conquesta d’en Gasol, atorgant-li, per damunt de tot, condició d’espanyolitat. Clar que, potser, la culpa és d’ell, a l’haver deixat que algú li pengés la bandera espanyola a les espatlles (o se la va penjar ell mateix?) durant la celebració després del partit final. Alguns diaris de Madrid vinculen la victòria del català com un triomf de “...todos los espanyoles”: " Con una bandera española en la espalda, Gasol fue parte de la entrega de trofeos. Con esa bandera de España se puso en el centro del mundo, y nos puso a todos con él.”... etcètera. La mala notícia, per a mi, és doble: l’espanyolització que en fan alguns del triomf, i el fet de que en lloc de l’espanyola no hagi lluït davant de tot el món la bandera catalana; la del país on va néixer; el lloc on es va fer esportista i persona. Li hagués costat molt dur la senyera una estoneta?