Aquest diumenge correrem la Marató de Barcelona, una prova atlètica en la qual enguany ens aplegarem més de 15.000 participants. El córrer pel goig del córrer -la immensa majoria serem corredors i corredores populars- és extremadament plaent, encara que no ho pugui semblar en una marató. Tot i així, desmentint allò de “la soledat del corredor de fons”, ens agradarà molt sentir-nos acompanyats pels barcelonins, com ja ha començat a veure’s en les darreres edicions. Gaudiran els que surtin al carrer a animar-nos (el pas d’una marató és un espectacle únic arreu), i gaudirem nosaltres en sentir-nos acollits (anava a posar acaronats). I posats a demanar -disculpeu la gosadia- el goig seria infinit si s’aplegués molta gent a la zona del Litoral: la que va del Fòrum a la Vila Olímpica, els Kms 30 al 34, els més “consagrats”, on acostuma a aparèixer “El Mur” (no cal definir-ho, s’explica per si sol), i necessitarem molts ànims per refer-nos i acabar els 42 i escaig. D’antuvi, motíssimes gràcies.
