Cada dia els diaris porten una notícia sobre el dopatge pitjor que la del dia abans. La d’avui, però, amb la imatge d’un esportista emmanillat per la policia per conduir-lo a una comissaria – el ciclista Moreni ahir al acabar l’etapa del Tour - supera en molt els límits del que puc suportar sense esgarrifances. Veient això puc seguir pensant que l’esport professional és realment esport? Si no fos perquè és molt recurrent, diria que la culpa del dopatge la té “el sistema”. Pot semblar una simplicitat, però estic convençut que n’és el responsable autèntic, entenent pel “sistema” – no cal dir-ho – tot allò que envolta l’esport espectacle, des de les marques patrocinadores que necessiten que els seus patrocinats siguin millors cada dia, fins als mitjans que necessiten del marro per vendre més. He arribat a la conclusió que els que tenen menys delicte són el propis esportistes condemnats, i tot i que no siguin del tot innocents, són més les víctimes que els culpables.
