No sé si entristir-me o indignar-me. L’emissora de radio, ONA Catalana, desprès de ser adquirida per un gran grup de la comunicació que té la seu a Madrid, ha suprimit el terme Catalana del seu logotip, i a partir d’ara s’anomenarà, simplement, ONA FM. Té castanya la cosa. I més encara si hom llegeix les raons esgrimides pels seus amos per justificar la supressió de l’adjectiu: “ ...la catalanitat és indiscutible, inherent al producte, i per tant l’adjectiu era sobrer”. Caldria afegir, al meu entendre, “i per raons mercantilistes”. No cal ser gaire expert en marketing per suposar que així, eludint el català de la marca – tot i que les emissions ho siguin, que ja ho veurem amb el temps – pretenen incrementar l’audiència captant un altre tipus d’oient (de consumidor, per dir-ho clar). I si aquesta estratègia comercial és legítima, que ho és, no vol dir que hagi de ser acollida sense, al menys, la meva més rotunda queixa. Si cadascuna de les empreses que de temps immemorial utilitzen el distintiu “catalana” o “català” en les seves marques decidissin emular l’acció, la queixalada que se li faria a la catalanitat de la nostra quotidianitat seria de proporcions descomunals. Definitivament, m’indigno, només de pensar-ho.
