¿Com es pot demanar a Itàlia - segons es llegeix als diaris - que la justícia amnistií als jugadors implicats en el frau del seu futbol, pel fet d’haver quedat campions del Mundial? ¿Com pot ser que tot un vice-president del Senat italià, digui “Itàlia va vèncer un rival (França) que ha perdut la seva identitat al alinear negres, musulmans i comunistes”? ¿Com pot ser que mitja França, amb el president de la República al capdavant, exculpi a Zidane pel contundent cop de cap a un jugador italià - una de les mostres de màxima agressivitat que s’han vist mai en un encontre esportiu - i gairebé el feliciti?. ¿Com es pot nomenar “el millor jugador del Mundial” a qui comet una agressió d’aquesta naturalesa davant de milions i milions d’espectadors d’edat immadura? ¿Com se’l pot proposar, a Espanya, candidat al Premi Príncep Astúries malgrat tot? Darrer interrogant (per ara): Això del futbol ens fa perdre l’enteniment?
