En Ronaldinho (millor dit, el seu manager), deixa anar el rumor de que altres clubs s’interessen per fitxar-lo per a que el Barça li pugi el sou. No té res d’estrany. Ho fa cada any des que és aquí, i el cert és que la seva estratègia té molt èxit. De guanyar 3 milions i mig d’euros quan va arribar l’any 2003, se’l va apujar a 5 al següent, i l’estiu passat a 9. Home! Deixant a banda les virtuts d’aquest noi (no soc gaire futbolero però m’encanta veure’l jugar), sembla un abús el que, després de veure’s incrementat el sou un 157% en tres anys encara en vulgui més, sota l’amenaça d’anar-se’n a un altre lloc si no se’l complau. La culpa de la desmesura dels guanys d’alguns esportistes no és d’ells, però el cert és que si et pares a pensar-ho una mica, resulta insultant saber que un jugador de futbol està guanyant 4 milions de pessetes al dia, i encara no en té prou.
