Llegeixo, estupefacte, les declaracions que ha fet Pau Gasol a un diari de Madrid, en les quals es qüestiona si li agradaria que Catalunya jugués el Mundial de bàsquet “...porque la selección española es la nuestra de siempre y no sé que repercusión podría tener una situación tan delicada para todos: que un trocito que forma parte de España se quisiera independizar o tener una selección”. I afirma després que Espanya s’està dividint “...desde arriba, desde abajo y desde todos los puntos. España tiene que mantenerse conjunta y fuerte como país”. M’he quedat de pedra. Fa dos anys, durant les olimpíades, molta gent li demanava algun gest de patriotisme vers Catalunya. I en no fer-ho, el vaig defensar. Considerava que essent professional a sou, era respectable que no volgués mullar-se en una qüestió d’aquest tipus.. Ara, però, és despenja i es pronuncia de la forma que ho ha fet, i a sobre acaba dient que “...en la política es muy difícil entrar si no eres un experto”. Doncs millor que s’hagués callat! Òbviament, no es pot negar la seva capacitat per jugar al bàsquet. És més, gaudiré veient-lo jugar el Mundial, però el que ha dit aquest xicot - anomenat per cert “Català de l’any” per votació popular en una tria feta pel diari elPeriodico de Catalunya el 2001 - fa molt de mal a l’assumpte de les seleccion catalanes i s’ho podia haver estalviat.
