El director general de Metges sense Fronteres ha dit aquest matí a Catalunya Radio, que “...la ciutadania no els hi envií més donatius pel desastre del tsunami, perquè han assolit més del que necessiten per atendre les urgències que la seva organització els hi permet. O al menys, que sàpiguen els que ho facin, que els nous diners que rebin els destinaran a necessitats d’altres llocs”. Extraordinari el gest d’honestedat d’aquesta entitat, que pensa no tan sols en els afectats dels països asiàtics, que també, sinó en el que està succeint en altres indrets on l’ajuda humanitària és així mateix imprescindible, i que ens porta a la següent reflexió: ara, estimulat per un ressò mediatic sense precedents, Occident està recaptant diners i més diners, per enviar-los als països del tercer món que s’han vist colpejats per aquesta monumental desgràcia. Molt bé. Però hem de concloure que aquesta operació humanitària - tot i sent “la més gran que mai s’hagi fet” – se sembla bastant a l’almoina que es dóna per asserenar consciències. Perquè estic segur que d’aquí uns dies, no gaires, cap dels dirigents dels mateixos estats que fan les donacions i que tindrien de posar mesures perquè aquella mateixa gent, o la d’altres llocs de l’Àfrica, no es mori de fam (es moren 25.000 persones cada 24 hores sense que hi hagi cap tsunami ), no se’n recordaran del que ha passat. I a pesar de ser els responsables dels desequilibris que la generen, continuaran insensibles i sords (només cal pensar en el famós 0,7% que se’ls hi i nega) a l’esgarrifosa crida a la solidaritat que els hi fa cada dia el quart món.
