No hi havia caigut, però el diari “El 9” m’ha fet veure en la seva editorial, que al jugador de l’Espanyol, Raul Tamudo, no l’hi fa gaire gràcia jugar amb la selecció catalana de futbol, com ho demostra el fet d’haver esquivat la convocatòria les dues darreres vegades. Ho ha fet explícit també el seleccionador Pichi Alonso, al afirmar que “aquí no s’obliga a ningú”, tot valorant les ganes que els jugadors tinguin de participar-hi. En Tamudo sempre m’havia semblat un crack, i tot i que soc del Barça, l’admirava. Però a partir d’ara ja no. No puc admirar a algú que havent nascut a Catalunya no vulgui representar-la en un esdeveniment esportiu, a la manera d’alguns atletes signants d’una carta d’infausta memòria de fa uns dies. Clar que el haver nascut a casa nostra no significa necessàriament ser català, perquè per ser-ho cal sentir-se’n, i aquest futbolista no se’n deu de sentir. Com sigui, per a mi ha quedat fora de joc.
