A mesura que els mitjans publiquin les llistes dels seleccionats que vagin a l'Olimpíada a representar Espanya, i al fer-ho posin el lloc de naixement o d'acolliment de cadascun, es comprovarà, clarament, que, malgrat hom té esperança, el camí a recórrer per obtenir seleccions esportives catalanes és molt llarg. I no pas perquè el nombre d'esportistes catalans d'elit sigui minso, sinó per tot el contrari. Essent tan nombrós com és, no els interessa als poders centrals (llegeixi's COE, Consejo Superior de Deportes, etc.) afluixar i acceptar que Catalunya participi en un esdeveniment de tant ressò mundial com una olimpíada o un gran campionat. Ho veurem, deia, quan els mitjans comencin a posar: Fulanito; nacido en: Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona. Ho veurem, perquè ja comencen les mostres d'aquesta evidència. Llegíem abans d'ahir, que de la selecció espanyola d'hoquei sobre herba femení que s'acaba de classificar per anar a Pequín, 10 de les 15 jugadores són catalanes.
