Més marató que mai Març de 2008

A poques hores d’haver corregut la marató a Barcelona em ve al record que l’any 2005 es va suspendre la prova. Costa entendre que desprès d’aquella situació, hagi retornat amb la força amb què ho ha fet (enguany s’ha triplicat el nombre de participants que hi va haver el 2004, la darrera que es va celebrar abans de la supressió), si no fos perquè els catalans som capaços de superar el entrebancs per grans que siguin, com sovint es posa de manifest. Així, el diumenge al matí vam ser al voltant de 8.000 els corredors i corredores que vam envair la ciutat durant una estona, i s’ha de dir, sense escoltar cap clàxon ni cap retret de cap automobilista enutjat, com era freqüent anys enrere. Per altra banda, els que corríem, quasi el 50% d’aquí, vam estar molt joiosos en veure que els conciutadans, molts més que mai, en animaven pels carrers, la qual cosa ens va ajudar a portar a terme un dels actes més lúdics que pot fer un ésser humà com és córrer una marató. No puc per menys que agrair-los-hi.