.

.
Miquel Pucurull

dimecres, 9 de març del 2011

Marató a Barcelona (23 juliol 2004)

Una dels raons que esgrimeix l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament per a no voler autoritzar la marató l’any que ve, és la de que ja són moltes les curses que se celebren a Barcelona i que el tràfic de la ciutat no pot suportar-ho. Estic segur que la pràctica totalitat de corredors que participen en aquestes proves (i fins i tot molts automobilistes) estaran d'acord em que, si és per això, és millor que se suprimeixin totes les altres,,, però que se celebri la marató !!! Sembla, però, que l’autentica raó és que l’Àrea d’Esports i la associació Marathon Cata- lunya, organitzadora de la prova, estan enfrontats per quelcom sobre els drets, legitimitats, nom, etc. No es pot admetre. La munió de participants de la marató de la nostra ciutat no tenen per que pagar els plats trencats per batusses personals. Vull creure que algú aproparà les postures dels uns i els altres, i el proper any no es suprimirà. El fer-ho seria un error tremend. No es pot deixar de fer un esdeveniment esportiu i ciutadà com aquest, iniciat fa vint-i-set anys per Ramón Oliu (mític impulsor de les maratons populars al nostre país, que va importar d'Estats Units a Catalunya - pionera en tot l'Estat - el costum alliberador de córrer pels carrers de la ciutat), i destruir l'immens treball realitzat per tanta gent, des de els que l'organitzen, Ajuntament inclòs, fins el més popular dels corredors anònims.