Adopcions denegades (7 Agost 2004)

Mai no he entès el perquè de les dificultats que tenen les parelles per adoptar un fill al nostre país. Però ara, després de llegir als diaris que a una parella de València no els han autoritzat l'adopció d'una nena xinesa perquè no tenen massa cultura - “Invaliden un matrimoni per adoptar perquè només parlen bé valencià” és el titular de la noticia - , encara ho entenc menys. En la meva opinió, l'Administració ha de demanar els informes necessaris sobre l'entorn social, psicològic, i fins i tot econòmic dels adoptants, per protegir l'orfe (sembla que en aquest cas eren idonis), però que els denegui l’adopció per la seva falta d’instrucció em sembla una barbaritat. És que per ser pares s'ha de tenir un títol universitari?. És que els pares dels consellers de la Generalitat Valenciana que els van negar la possibilitat de l'adopció, eren intel·lectuals?. És que els pares biologics se sotmeten a alguna prova psicològica quan decideixen tenir un fill? És que els pares adoptants han de ser més intel·ligents que els biologics? No hagués estat millor que aquesta nena rebés l'amor d'uns pares incultes, que el que romangui molts anys a l'orfenat, d'on pot sortir amb seqüeles irreparables? Algú pot explicar-m'ho? No dec de tenir suficient intel·ligència per entendre aquest desgavell.