El seleccionador de l’equip espanyol d’hoquei ha dit que ningú l’havia obligat a parlar en castellà al seus jugadors - tots catalans igual que ell - en els temps morts dels partits del mundial d’aquest esport que, retransmesos per TVE, s’estan jugant a Califòrnia. Ens ho creiem i ho celebrem. El que no es pot acceptar és que al ser informat de l’enrenou que s’ha suscitat al suposar-se aquesta imposició, declari “...es una polémica absurda que demuestra lo provincianos que a veces somos en Catalunya”. L’afirmació - que alguns mitjans s’han afanyat a esbombar amb accent - és impròpia de tot un seleccionador estatal i se la podia haver estalviat per l’ofensiva que resulta. Donat el delicat que és l’assumpte de les seleccions esportives catalanes, el seleccionador de l’equip nacional de l’esport que tracta, precisament, de portar la reivindicació endavant, calia que anés més en compte en les seves declaracions, i el que ha dit és criticable; molt criticable, perquè entre altres coses, el referir-se al nostre provincianisme - que ha de sonar molt bé a certes orelles de l’altiplà - no aporta res al seu desmentit, i en canvi serveix per a enutjar a molts, el que subscriu, un d’ells.
