El diumenge hi havia més senyeres que mai als balcons de Barcelona; dues o tres vegades més que a les darreres Diades. També hi havia moltes banderes del Barça. Semblava, talment, que qui no disposava d’una senyera posava la blaugrana perquè volia fer país i l’utilitzava com a recurs. Per mi, el gest, emotiu, confirma el que sovint es diu sobre que “El Barça s’identifica amb Catalunya”, que pot molestar a seguidors d’altres clubs, però és una realitat que no es pot negar. Per altra banda, quan les banderes catalanes estaven prohibides, la del FC Barcelona va servir per mantenir-nos aixecats. Veure-les, doncs, l’altre dia, no feia mal als ulls sinó tot el contrari. Tot suma.
