Sacrificis dels súbdits (Setembre 2011)

És paradoxal que, qui menys estigui amb l’ai al cor per culpa de la crisi, i el primer que hauria de donar exemple -el rei d’Espanya- no se’l sent més que per dir-li als ciutadans que s’hauran de seguir fent sacrificis.  Se suposa que el què vol dir-nos és que, súbdits com som, “haurem” de seguir fent sacrificis nosaltres. Mentrestant, el seu manteniment i de la seva família ens costa 8,34 milions d’euros a l’any. Una quantitat, aquesta, que potser serviria per pagar el sou complet d’un bon munt de membres que vetllen per la sanitat, l’ensenyament, els geriàtrics, els discapacitats, etc, que estan patint com ningú els estralls de la situació econòmica actual. I el més paradoxal encara és que, aquestes darreres persones, que no saben si cobraran a final de mes, ens són extremadament necessàries a la societat, mentre que les altres, pel fet de ser egrègies, tenen el seu salari assegurat i viuen a costa nostra sense fotre ni brot.