La pobresa al costat de casa (maig 2012)

Des d’ahir, estic tocat. No és el mateix que et digui en Bassas per la tele que s’ha de fer una marató per la pobresa, o llegir al diari que a Barcelona hi ha gent que ho està passant molt malament per culpa de la crisi, que saber-ho directament per algú que la pateix. Ahir al matí, passo pel carrer de Vilamarí, a prop de casa, i veig un senyor al costat d’una església evangèlica demanant caritat amb una capseta de plàstic a les mans. No em sembla, en absolut, el prototip d’un captaire o un rodamón. M’hi acosto i parlo una estona amb ell. Diu que fa vint dies des que, amb molta vergonya, demana almoina; fa tres anys tenia una petita empresa de la construcció al carrer Bruc; està sol des que es va divorciar fa també tres anys; en té 42; és arquitecte. Des d’ahir, estic tocat.