A la discriminació de la gent gran per l'edat, un fenomen social creixent, li han tingut de posar un nom, l’edadisme, per tal de quantificar-lo. Pel que sembla, actualment és una de les tres grans formes de discriminació de la nostra societat, just per darrere del racisme i el sexisme. Un rebuig amb el qual s’arriba fins i tot a les agressions. L’any passat hi va haver 2.508 denúncies a Catalunya, amb 208 detinguts, per haver agredit a persones de més de 65 anys. Un 11% més que en el 2013. El problema, segons es diu, afecta a tot el món. No és d’estranyar. L’estima per la gent gran s’està perdent, fins i tot en llocs com el Japó, on tradicionalment la vellesa es venerava. Ho exemplifica les declaracions que va fer fa poc el seu ministre d’Economia, Taro Aso, quan va dir, textualment, que la gent gran d’edat s’ha de morir. Va demanar als avis que «es morin aviat» i que «deixin d'utilitzar els diners del govern per als seus tractaments mèdics». «Jo no podria dormir tranquil si ho fes», va reblar. La cosa té pebrots: ell complirà 75 anys aquest setembre.
.
Miquel Pucurull
