Massa sovint llegim a la premsa dades esfereïdores sobre un fenomen
creixent: el maltractament dels avis. Més de mil denúncies a l’any a
Catalunya, és a dir, tres cada dia. I la majoria de casos no es
denuncien. No voldria caure en l’afirmació tòpica de que ‘la societat
està emmalaltint’, però, certament, quan era petit, als ancians se’ls
gairebé venerava. Els avis eren molt respectats per tothom, en especial
pel seu entorn. I ara, pel que sembla, els que són maltractats ho són
per persones molt properes, com els fills, els néts i els cuidadors. Em
costa entendre que l’edadisme (se li ha hagut de posar nom i tot) sigui
la tercera causa de discriminació després del racisme i el sexisme. Soc
gran d’edat. Per aquesta raó, em resisteixo a admetre que els ancians
s’estiguin convertint en víctimes marginades i vexades. Però si són
certes les dades, que segur que ho són, l’assumpte és molt important i
s’ha de revertir aquesta malaurada anomalia. Els pares i les escoles
hauran d’accentuar urgentment el foment del respecte dels nens i els joves vers els avis. Ens hi va el futur com a societat.
.
Miquel Pucurull
