Resulta penós que en les presentacions d’atletes de les retransmissions televisives dels Jocs de Rio la càmera només s’aturi davant dels que tenen millors marques. Les cares que posen els oblidats, que s’han de sentir menyspreats quan la veuen passar de llarg, un autèntic poema. ¿Tant costa que uns nois i noies que han estat quatre anys entrenant per a una cita olímpica puguin gaudir d’un instant de glòria? Honorar únicament a uns quants, just en el moment de començar una prova, és un acte discriminatori i molt poc esportiu. Fins i tot per a l’espectador. Hauria de ser, o tots o ningú.
.
Miquel Pucurull
